Sandra; d’on vinc?

Després d’anys de plena dedicació a la pediatria, i d’haver-ne perdut la motivació, un dia fent una ruta en bicicleta vaig passar per Mieres, on hi havia un restaurant en traspàs. Sempre m’havia agradat molt la cuina, però va ser a partir d’aquell moment que vaig començar a imaginar-me portant un restaurant, inventant plats. De la imaginació va passar a la il.lusió i, de la il.lusió, a la motivació. I aquesta motivació em va portar a prendre la decisió més difícil de la meva vida: apartar la bata i el fonendo i emprendre la gran aventura d’obrir un restaurant, amb una il.lusió adolescent, però amb la fortalesa de la quarantena.

I així va ser com va iniciar tot, amb incerteses però amb gran entusiasme, i amb la convicció que estava iniciant un projecte del que me’n puc sentir orgullosa. Apostant per una alimentació saludable, i demostrant dia a dia que menjar bé és del tot compatible a disfrutar menjant.